Situem-nos en els darrers anys del segle XIX. Bona part dels científics més eminents donaven per descomptat que l’edifici de la física estava pràcticament acabat. No esperaven cap resultat ni cap avenç espectacular, ja que es considerava que la física donava respostes solvents a pràcticament tots els fenòmens. Així, molts científics que treballaven en universitats de primera línia (Harvard, Berlín, etc.