Els humans vivim la vida embriagats de llenguatge. Des de petits col·leccionem paraules, que no són sinó abstraccions només llunyanament relacionades amb la realitat del món. En general ens falla l’autopercepció. Quan no estem atents, que és quasi sempre, la imatge que ens retornen els nostres miralls lingüístics sol ser tan complaent com irreal. El llenguatge és el nostre alcohol, la nostra droga permanent.
↧