Coneixement i felicitat
Els humans volem coses contradictòries. Volem conèixer, entendre el món i a nosaltres mateixos, però alhora també volem ser feliços.
View ArticleTocqueville i el centralisme perenne
En l’àmbit de la política hi ha una sèrie d’autors que mostren una posició equilibrada entre una perspectiva realista i empírica que vol descriure i explicar què passa i per què passen les coses que...
View ArticleLa humanitat i la gent
“Estimo la humanitat, el que no puc suportar és la gent”. Aquesta frase de monòleg còmic (Charles Schulz) es presta a algunes reflexions sobre com som i sobre com pensem els temes polítics i socials....
View ArticleLlei del referèndum: legitimitat
Tot apunta que els fets polítics es precipitaran a Catalunya a partir de l’última setmana del mes d’agost. Un moment clau serà la tramitació de la llei del referèndum d’autodeterminació. El seu...
View ArticleEstat de dret i democràcia no són sinònims
En el debat polític actual es parla amb bastanta alegria conceptual de la “democràcia” i de “l’estat de dret”. Es presenten sovint com conceptes teòrics i institucions pràctiques completament coherents...
View ArticleBilateralitat o unilateralitat
Algunes democràcies tenen tenebres al seu cor. Apareixen quan es laminen o neguen els valors de llibertat, igualtat i pluralisme, quan no compten amb el consens de bona part dels ciutadans, quan...
View ArticleSuspenent l’autonomia, cremant l’estat de dret
La decisió del govern central d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola amb el contingut que ha presentat en roda de premsa el president espanyol, Mariano Rajoy, està caracteritzada per dos...
View ArticleEstat de dret, eleccions, Brussel·les
1. Estat de dret soscavat. Molts ciutadans europeus i americans assisteixen estupefactes aquests dies a uns comportaments de les institucions espanyoles que els llibres de text associen a estats no...
View ArticleUna qüestió de corbes
La geometria fascinava els grecs de l’antiguitat. Alguns dels pensadors més destacats (Tales, Pitàgores, Plató, Euclides...) la tenien com una disciplina de referència. Precisió, elegància,...
View ArticleEstats de dret (i la fal·làcia de l’abstracció)
En el debat polític resulta habitual apel·lar a “l’estat de dret” com una via de legitimació d’alguna decisió política, jurídica o simplement ideològica. En aquest sentit, es tracta d’un concepte que...
View ArticleQuan l’àrbitre és arbitrari
Si encara no l’han vist, els recomano veure la pel·lícula Los archivos del Pentágono de Steven Spielberg. A banda de la solidesa narrativa i de bones interpretacions (Meryl Streep i Tom Hanks),...
View ArticleL’avió de Carl Schmitt
El nombre de democràcies liberals és avui menor que el que hi havia a finals del segle XX. Hi ha una sèrie d’indicadors de política comparada que apunten a una regressió de les llibertats i dels estats...
View ArticleEl segrest de la plurinacionalitat
Tots els estats són nacionalistes. No hi ha cap excepció al món (salvant alguns microestats). En democràcies plurinacionals com el Regne Unit, Bèlgica, el Canadà o Espanya es dona una tensió inherent...
View ArticleEl llenguatge, una passió que ens domina
Potser és cert que la vida humana, com mostra Shakespeare, és un absurd sense sentit i sense justícia (Rei Lear) o “un conte explicat per un idiota, ple de brogit i de fúria, i que no significa res”...
View ArticleTribunals: entre ficcions i mentides
Sempre hi ha distància entre la realitat i la manera que tenim de descriure-la, explicar-la o voler transformar-la, sempre hi ha distància entre “les paraules i les coses”. Això ho sabem, però tendim a...
View Article“Viure i deixar viure”
La política és com el mar. Està plena d’horitzons que el temps i el moviment desfan tot fent aparèixer-ne de nous que tornen a semblar llunyans i abastables alhora. La boira de la quotidianitat...
View ArticleGoverns, incerteses, eleccions
El pròxim curs polític estarà presidit per interrogants de govern, incerteses judicials i incògnites electorals.
View Article‘Deep state’ i unilateralitats
En el món natural hi ha algunes espècies que s’han anat diferenciant evolutivament en quedar en ribes diferents de rius cabalosos. Si no hi ha ponts, les ribes dels rius esdevenen territoris no...
View ArticleLa fosca claredat canadenca
Són prou coneguts tant el contingut del dictamen ('opinion') del Tribunal Suprem del Canadà (TSC) ('Reference re secession of Quebec', 1998), com el desenvolupament legal posterior: la 'Clarity act'...
View Article