En el debat polític resulta habitual apel·lar a “l’estat de dret” com una via de legitimació d’alguna decisió política, jurídica o simplement ideològica. En aquest sentit, es tracta d’un concepte que pertany al grup de les paraules màgiques, aquelles que alguns pretenen que el mer fet de pronunciar-les resulti suficient per legitimar un argument o una decisió (altres exemples habituals: democràcia, justícia, diàleg ).