En el debat polític actual es parla amb bastanta alegria conceptual de la “democràcia” i de “l’estat de dret”. Es presenten sovint com conceptes teòrics i institucions pràctiques completament coherents i harmòniques. Tanmateix, això no resisteix ni les anàlisis històriques ni les conceptuals. De fet, durant tot el període contemporani, la lògica democràtica ha estat moltes vegades en tensió amb les lògiques del liberalisme polític i de l’estat de dret.