Els actors polítics de les democràcies sempre parlen del futur. És un discurs construït sovint en termes d’una projecció millorada del present que inclou almenys una de dues preconcepcions: la història té un caràcter obert i algun significat final. Són dues idees independents. La primera no implica la segona ni a l’inrevés. La història pot ser oberta sense que tingui cap significat.
↧